Què és l’educació inclusiva?
L’educació inclusiva és un procés pel qual s’ofereix a tots els nens i nenes, sense comptar la capacitat d’aprenentatge, la seva raça o qualsevol altra diferència, l’ oportunitat de ser membres de les aules regulars i d’aprendre dels seus companys.
Recull de lleis sobre la inclusió
L’article 50 de la Llei 14/2010 de 27 de maig dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, diu que els infants i els adolescents amb discapacitat tenen dret a gaudir d’un sistema educatiu inclusiu amb accés a l’educació obligatòria en les mateixes condicions que els altres membres de la comunitat, sense exclusió per raó de discapacitat.
La Llei 13/201 del 30 d’octubre, té com un dels seus objectius principals aconseguir una societat inclusiva i accessible que permeti d’avançar i eviti la discriminació i que hagi igualtat d’oportunitats per a tothom, especialment per a les persones que tenen discapacitats.
La normativa internacional també camina cap a un compromís amb la qualitat de l’educació per a tots els infants i joves en un sistema educatiu inclusiu.
Diferència entre integració i inclusió
Si parlem d’exclusió ens referim a que les persones amb discapacitat no podrien accedir a cap centre educatiu.
Amb la segregació les persones amb discapacitat només podrien estar en centres especialitzats separats de la resta de persones.
Amb la integració els alumnes amb discapacitats estarien en un centre ordinari però en una classe diferent i separats de la resta d’alumnes.
I la Inclusió és que els alumnes d’educació especial comparteixen el mateix centre i conviuen a la mateixa classe tenint en compte les necessitats de cada alumne.
Professorat i famílies
La formació del professorat és molt important en l’educació inclusiva. La formació del professorat és un recurs que ajuda a millorar els projectes educatius dels centres. Un dels aspectes claus que han de tenir en compte les centres educatius és una formació adequada per part d’aquests professors.
Avui en dia una de les persones que tenen més problemes a l’hora d’afrontar aquesta educació són les famílies. Aquestes són també un element importantíssim per portar a terme una educació familiar. És per això que es necessita una formació per a les famílies. L’escola és qui ajuda a formar a les famílies, ajudant-les en un primer moment en l’acceptació que no hi ha dos nens iguals, però que tots ells es mereixen una educació de qualitat.
A les escoles alguns diuen que “no estem preparats”, “no tenim els recursos necessaris” i d’altre costat, les famílies diuen que no hi ha “especialistes” per atendre els seus fills, “no estan adaptades” (ni arquitectònicament) mentre senten la por d’altres mares i pares que també tenen por que “baixi el nivell” de l’aula que ha d’acollir a aquest infant diferent.
Aquesta por per part de tothom la trobo lògica, és una reacció natural davant dels canvis. Però voldria destacar el que jo crec que és necessari i gairebé imprescindible per a afrontar aquest canvi: l’actitud.
Opinió personal
Jo crec que la idea de que hagi escoles que acollin a nens i nenes amb discapacitats tant intel·lectuals com físiques es molt bona ja que els donen una gran oportunitat per ser un més a la classe. Com ja he explicat abans, hi haescoles que segons diuen no estan preparades ja que no tenen recursos i no estan adaptades arquitectònicament. I és que el problema és que amb una mica d’actitud es podria acollir a aquests nens.
I fins aquí el meu article. Espero que us hagi agradat molt.
NÚRIA ÁLVAREZ
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.